A mig camí entre el documental experimental i el video amateur, la pel·lícula Constrasts, que Klaas de Vries i jo vam gravar a Reykiavik i a les Westman Islands el Novembre del 2009 dibuixa la relació entre la societat islandesa, la cultura de masses i les possibilitats de la imatge documental. Amb una narrativa purament intuitiva, aquest migmetratge s'erigeix com una obra en marxa de la qual han sorgit una infinitat de versions finals. Constrasts va ser, possiblement, la última pel·lícula que va veure el meu avi abans de morir.
El meu avi Miquel era un vodeoaficionat. Va començar la seva carrera com a cineasta amateur amb Extraña Transformación. La pel·lícula, gravada a Castelldefels en format de 8mm, és un curtmetratge de gènere, una versió lliure del mite de Jeckyll i Hyde, una història d'alquímia, amor i violència. Extraña transformación finalitza amb un pla general d'un ball seguit d'una porta de jardí que es tanca, la meva imatge preferida del curt. El meu avi sempre va preferir els plans generals als plans curts i així m'ho va fer saber després de veure la meva pel·lícula, en la qual prevalen els primers plans, els seguiments i els plans de detall. La seva pel·lícula acaba amb una porta que es tanca, la meva pel·lícula acaba amb un pla general d'un capvespre a Reykiavik en el que un avió s'enlaira. M'agrada pensar que és la imatge preferida del meu avi, el seu pla general, així com la meva és la imatge de la porta. L'avió és una invitació a conèixer una societat hermètica a la que ni jo mateix he accedit, i Contrasts es el testimoni d'allò que no he sabut representar; la seva és la imatge d'un tancament, la meva, la d'una obertura. Dues imatges oposades, com segurament ho erem jo i el meu avi en molts aspectes. Però ens unia el cinema, la imatge viva d'una memòria que és eterna.
Contrasts està dedicada a la memòria del meu avi
